Un assalt amb escopeta, el cotxe en flames del seu pare abusador en mig d’uns disturbis, la seva fugida de casa sent adolescent i un concert de Suicide al Max’s Kansas City, bressol del punk novaiorquès. Tot això als 5 minuts de pel·lícula. Hi ha diferents maneres d’explicar la història de qui ha estat pionera i ha construït el seu propi mite, i seria fàcil caure en la condescendència. No és el cas d’aquest film tan erràtic i vehement com elegant i mordaç. Les 4 dècades de carrera d’una de les veus més radicals de la no wave, figura emblemàtica de l’spoken word i feminista prosexe abasta una infinitat d’històries. Concerts, confessions personals, performances a crits, arxiu de Teenage Jesus and The Jerks, 8 Eyed Spy o 13 13, i els testimonis de Jim Sclavunos (Teenage Jesus, Bad Seeds), Thurston Moore (Sonic Youth), Donita Sparks (L7), el cineasta Richard Kern, JG Thirlwell (Foetus, Clint Ruin) o la performer Kembra Pfahler conformen el retrat descarnat d’una exploradora de “la paranoia femenina” que va decidir adoptar la persona escènica d’“assassina sàdica amb cara de nena”.