Sevilla i el flamenc, el flamenc i Sevilla. Totes dues coses es mouen i respiren alhora en un documental que combina radicalitat i arrelament. Nou persones defineixen amb les seves vides els límits espaitemporals de la ciutat i també de l’art i el ball flamencs: la bailaora xilena Javiera de la Fuente, el poeta David Pielfort, l’advocada gitana i feminista Pastora Filigrana, el palmero i bailaor flamenc Bobote, el cantant rom i ballarí hongarès Janek, l’actriu gitana Rocío Montero, la bailaora africana i anglesa Yinka Esi Graves, la torera gitana Vanesa Montoya i el mateix director, Gonzalo García Pelayo. “El flamenc és negre i és gitano i és andalús i és indi i és paquistanès i és musulmà i és cristià i és ateu”, sentim a dir en un film coral que aplega també actuacions de Rocío Márquez, Inés Bacán, Silvia Pérez Cruz, Alfredo Lagos, Raúl Cantizano, Leonor Leal o Tomás de Perrate. I es carrega d’un sobirà cop d’escombra tot aquell debat sobre apropiacionisme cultural arran de Rosalía.