Aquesta pel·lícula no parla tant de Poly Styrene, l’apassionada i riolera reina anglosomali del punk anglès, com de Marion Elliot, la hipersensible i atribolada mare de Celeste Bell, codirectora del documental. Tot i que quan ella va néixer el grup X-Ray Spex ja feia anys que s’havia dissolt, va patir en carn pròpia els danys col·laterals d’aquella etapa i els problemes de salut mental que la seva mare va arrossegar des de llavors. De Londres a Nova York passant per l’Índia, recorre els passos de la que va ser la primera dona negra a liderar una exitosa banda de rock i que, gràcies a la seva personalíssima veu i als seus textos sobre identitat, consumisme i distòpies, va esdevenir una icona cultural. A la narració de la filla i a un impressionant arxiu de l’època, s’hi encavalquen fragments del diari personal de la mateixa Marion i les veus en off de Kathleen Hanna (Bikini Kill/Le Tigre), la dissenyadora Vivienne Westwood, Neneh Cherry, Gina Birch (The Raincoats) el DJ i documentalista Don Letts, Thurston Moore (Sonic Youth), el productor i músic Youth (Killing Joke) i moltes altres dones coetànies que glossen com va ser d’influent i subversiu el seu llegat.