¡LA CAMPAÑA YA ESTÁ EN MARCHA!

IN-EDIT hand
IN-EDIT KICKSTARTER

Els finalistes són set projectes: quatre llargmetratges i tres curtmetratges que tracten de gèneres com la música clàssica o el rap més actual, a més de l’electrònica, el rock i el jazz.

Els directors d’aquestes set peces audiovisuals presentaran els seus projectes i explicaran en quina fase es troben a la secció In Progress del 19è festival In-Edit de Barcelona, que se celebrarà del 28 d’octubre al 7 de novembre de 2021.

Alguns estaran en una primera fase de finançament; altres, immersos en plena producció; i alguns ja enllestits. L’audiència, d’aquesta manera, podrà conèixer més a fons tots els topants de la producció d’un documental musical.

Aquests són els set títols seleccionats:

Free Party: A Documentary

(Aaron Trinder, Regne Unit)

Regne Unit, 1990. L’eufòria inicial de les raves d’acid house ha decaigut després de la repressió del govern. L’energia, la creativitat i la promesa del Segon Estiu de l’Amor topen de cara contra l’especulació del moviment i les festes comercials que cobren l’entrada a 50 lliures.

Amb la recessió econòmica, el somni sembla que s’ha acabat… però només ho sembla. Sorgeix un nou underground amb una idea radical: per què no portar aquestes reunions més enllà de l’hedonisme de cap de setmana? Podria eliminar-se la jerarquia entre assistents i organitzadors? Per què no convertir-les en festes gratuïtes?

Els sistemes de so autònoms, com el del col·lectiu anarquista DIY de Nottingham (amb el seu lema «Tothom és benvingut») o el secretista Spiral Tribe de Londres comencen a sorgir per tot el país.

Pablo Hasél, la represión del rap

Pablo Hasél, la repressió del rap

(Cecilia Guardati i Ana González, Espanya)

Pablo Hasél, un raper de 33 anys, és un artista espanyol condemnat a presó des de l’inici de l’era democràtica. L’acusació: criticar la monarquia i denunciar la violència policial a través de cançons i missatges de Twitter.

El Tribunal Suprem considera que Twitter, la xarxa social en què va publicar opinions personals sobre Joan Carles I, és «un mitjà idoni per provocar reaccions violentes», però molta gent —en especial la comunitat artística— creu que Hasél està emparat per la llibertat d’expressió.

Mentre el rei emèrit, investigat per possibles delictes fiscals, gaudeix de llibertat, Hasél afronta el destí ineludible de la presó.

El 28 de gener de 2021, la justícia espanyola va ordenar el seu ingrés immediat a presó, i li va donar 10 dies per entregar-se. Hasél es va mantenir ferm.

MAQKINA

MAQKINA

(Óscar Sueiro i Alex Salgado, Espanya)

Els 90 van veure néixer un fenomen sociomusical que va incendiar el país i del qual amb prou feines hi ha documentació audiovisual o escrita. Catalunya recull el testimoni de la Ruta Valenciana i per tota la seva geografia broten una munió de macrodiscoteques i afters que programen un so propi, autòcton, batejat com ‘Màquina’.

Ritmes accelerats, locals increïbles i tota una generació de joves que es llança a la conquesta del cap de setmana, creant una subcultura poderosa entregada per complet al beat i a la celebració extàtica del ball. Entrats els 90, el fenomen es desborda i agafa una deriva radical que s’intenta reprimir des de les altes esferes. Després de 30 anys de remixes, polseguera mediàtica i escarni periodístic, la ‘Makina’ continua viva i toca fer-li justícia. Cordeu-vos els cinturons.

Since Yesterday

Since Yesterday

(Carla J. Easton i Blair Young, Escòcia)

¿Per què quan es diu la paraula banda es tendeix a pensar en quatre o cinc homes blancs, a imatge dels Beatles o els Stones? Al llarg de l’últim segle, els grups femenins que han entrat a les grans discogràfiques es poden comptar amb els dits d’una mà.
Malgrat considerar-se culturalment progressista, la indústria musical més comercial dicta que les dones han de complir una d’aquestes dues condicions per aconseguir l’èxit: ser una artista en solitari, o ser part d’un grup vocal prefabricat.

A través de cinc generacions de bandes de noies d’Escòcia, coneixem un col·lectiu que comparteix alts i baixos, anècdotes i assoliments del seu passat i present musical.

Bring Minyo Back!

Bring Minyo Back!

(Yuji Moriwaki, Japó)

Minyo Crusades és una banda amb seu a Tòquio que barreja la música folklòrica local “Min-jo” de tot el Japó amb sabors llatins i afro en arranjaments únics.
La banda va ser formada en 2011 per Katsumi Tanaka, un guitarrista que viu en Fussa, i Freddy Tsukamoto, un cantant de minyo.
Tenen la seva seu en Fussa, a l’oest de Tòquio, prop d’una antiga base militar estatunidenca, on també vivien els llegendaris músics Eiichi Otaki i Haruomi Hosono.
El seu àlbum de debut es va publicar en 2017 i es va convertir en un èxit underground al Japó abans de ser publicat a Europa en 2019, la qual cosa els va portar a rebre invitacions per a concerts a Europa, Austràlia i Colòmbia.
El Minyo és la música folklòrica tradicional japonesa, un gènere que ara està en risc d’extinció. Per a molts japonesos, el Minyo és “música perduda”.
En aquesta pel·lícula, donem un cop d’ull pròxim i personal als Croats del Minyo, un grup de músics que se les enginya per a reconstruir el Minyo, i el procés del seu intent de “retornar el Minyo” al públic contemporani.

Mozart's Greatest Shits

Mozart's Greatest Shits

(Albert Quer, Espanya) - Curtmetratge

Podría decirse que de Mozart ya se ha hablado casi todo: su precocidad, su energía, su visión única y su estilo excéntrico. Precisamente este último es el que Quer aborda, en una de sus facetas más desconocidas. La escatología fue una parte muy presente en la vida y obra del compositor, y ese episodio fue ocultado durante muchos años en sus primeras biografías.

¿Era Mozart fetichista? Este documental trata de explorar una de las facetas más inéditas y curiosas de uno de los genios más influyentes en la historia de la música.

Del Mississipi al Magdalena, siguiendo las rutas del jazz

Del Mississipi al Magdalena, siguiendo las rutas del jazz

(Leonardo Garibello i Melissa De La Hoz, Colombia - Curtmetratge

El jazz és un passatger més dels vaixells que recorren el món durant les tres primeres dècades del segle XX. Així és com arriba a les grans ciutats, i a les illes remotes, i a l’oïda de tots els estrats socials. Les trompetes, pianos, saxos i solos arriben al Carib colombià als anys vint, i es barregen amb el so costaner: cúmbies, porros, fandangos. De Nova Orleans a Barranquilla, aquest documental explora una xarxa cultural d’intercanvis i influències que desemboca en un estil amb gust propi i un segell inequívocament local.

Constantly Flying: a film about Baba Zula

Constantly Flying: a film about Baba Zula

(Adriana Cordeiro, Turquia, Espanya) - Curtmetratge

Va haver-hi una escena psicodèlica turca? I tant. I encara hi és. Aquest documental ens redescobreix BaBa Zula, una banda que beu del rock psicodèlic sixties turc, també etiquetat com anatolian rock.

En actiu des de 1996, BaBa Zula van ser pioners revisitant aquest estil musical, sumant-hi influències locals —escales i estructures melòdiques turques i instruments com el saz i el davul—, creant així un so únic. Acompanyem la banda en un viatge musical pels carrers i racons de l’antiga capital de Constantinoble.