Un retrat íntim i poètic d’Irmin Schmidt, fundador de CAN, un dels grups essencials i més influents del moviment krautrock sorgit a l’Alemanya de finals dels 60. Un calidoscopi de concerts i d’escenes de les dotzenes de pel·lícules i òperes per a les que escrit música embolcalla una entrevista sobre com s’ha reinventat incomptables vegades i les seves experiències amb l’academicisme clàssic, amb Stockhausen i Ligeti, amb el minimalisme de NY, amb el passat nazi del seu pare o la seva passió pel cinema i l’electrònica de club.